caravel·la

Català

Model d’un caravel·la

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kə.ɾəˈβɛɫ.ɫə/, /kə.ɾəˈβɛ.ɫə/
	balear /kə.ɾəˈvɛɫ.ɫə/
Occidental:	nord-occidental /ka.ɾaˈβɛɫ.ɫa/, /ka.ɾaˈβɛ.ɫa/
	valencià /ka.ɾaˈvɛɫ.ɫa/, /ka.ɾaˈβɛ.ɫɛ/

• Rimes: -ɛlla
• Etimologia: Del portuguès caravela, segle XV, diminutiu de cáravo, del llatí carabus ‎(«vaixell de vímits»), del grec antic κᾱ́ραβος ‎(kā́rabos, «vaixell lleuger», literalment «escarabat»).

Nom

caravel·la f. ‎(plural caravel·les)

1. (històric) Vaixell de vela lleuger alt, llarg i ample, d’una sola coberta, de popa plana amb un castell.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: caravel ^(en)
• Castellà: carabela ^(es)
• Francès: caravelle ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·ra·vel·la (4)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC