carca

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkar.kə/, occidental /ˈkaɾ.ka/
• Rimes: -aɾka
• Etimologia: Del castellà carca, segle XIX, del castellà carcunda, del portuguès carcunda, nom donat als partidaris de l'absolutisme monàrquic en les lluites polítiques portugueses de principis del segle XIX.

Adjectiu

carca inv. ‎(plural carques)

1. (també substantivat) carlista
2. (també substantivat) Dit d'una persona que té una manera de fer retrògrada.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: car·ca (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB