carmetà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kər.məˈta/, occidental /kaɾ.meˈta/
• Rimes: -a
• Etimologia: De Carme, l'infix -et- i el sufix -à.

Nom

carmetà m. ‎(plural carmetans, femení carmetana)

1. Natural de Carme (Anoia).

Adjectiu

carmetà m. ‎(femení carmetana, plural masculí carmetans, plural femení carmetanes)

1. Originari, pertanyent o relatiu a Carme (Anoia).

Miscel·lània

• Síl·labes: car·me·tà (3)
• Anagrames: atracem, macerat, tacarem, tacàrem

Vegeu també

• Obres de referència: GDLC