carricló

Caló català

• Pronúncia: /kə.riˈklo/
• Etimologia: D’origen desconegut sense paral·lels. Compareu amb el català carrincló.

Adjectiu

carricló ‎(kərrikló) ‎(femení carriclí)

1. boig

   «Té, pilla, xivi, ja que aquest chavó no't convida. —Es que'm troba juncaló. —Na parinxi, carricló.» (Juli Vallmitjana, Sota Montjuic, 1908)

   Té, beu, noia, que aquest noi no et convida. —És que em troba lleig. —No he dit res, xalat.

Variants

• carrincló

Sinònims

• liló ‎(liló), dinaló ‎(dinəló), maharó ‎(məxəró)

Nom

carricló ‎(kərrikló) ‎(femení carriclí)

1. boig

Vegeu també

• Moser, Alina. Mirades sobre el caló català, Universitat de Barcelona, 2016
• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33