Català
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈbɔt͡ʃ/
  • Rimes: -ɔtʃ
  • Etimologia: Del llatí *baudios ‎(«sordmut») d’origen germànic, o bé de *balbius ‎(«curt d'enteniment»), segle XVII.
  • Anagrames: bogi, gibó, gobi

AdjectiuModifica

boig m. ‎(femení boja, plural masculí boigs o bojos, plural femení boges)

  1. (també substantivat) Persona amb les facultats mentals pertorbades.

SinònimsModifica

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica