orat

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /uˈɾat/
	balear /oˈɾat/, /uˈɾat/
Occidental:	/oˈɾat/

• Rimes: -at
• Homòfon: urat
• Etimologia: Del llatí vulgar *aurātu ‎(«esventat, tocat per l’oratge»), segle XIV, de aura ‎(«brisa»).

Adjectiu

orat m. ‎(femení orada, plural masculí orats, plural femení orades)

1. (també substantivat) Boig, que ha perdut la raó.

Descendents

• Castellà: orate

Verb

orat

1. Participi masculí singular del verb orar.

Miscel·lània

• Síl·labes: o·rat (2)
• Anagrames: Orta, rato, rota, taro ^(revers)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC