Potser volíeu: rațo

Català

modifica
Oriental:  central /ˈra.tu/
balear /ˈra.to/, /ˈra.tu/
Occidental:  /ˈra.to/
  • Rimes: -ato
  • Etimologia: Del castellà rato, del llatí raptus, participi passiu de rapĕre ‎(«arrabassar»), segle XVIII.

rato m. ‎(plural ratos)

  1. (castellanisme) estona
    «¡Ay Inés! cuán tonta eres! / No eres com ta tia fon / cuant casá vòlta segon / en un vell prou insensato; / pues pera riures un rato / sòbra chent chove en lo mon.» (Josep Bernat i Baldoví, L'agüelo Pollastre, pàg. 11, 1859)

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica
  • Obres de referència: DCVB

Castellà

modifica
Peninsular: /ˈra.to/
Americà: alt /ˈra.t(o)/, baix /ˈra.to/
  • Rimes: -ato
  • Etimologia: Del llatí raptus, participi passiu de rapĕre ‎(«arrabassar»), segle XVIII.

rato m. ‎(plural ratos)

  1. estona

Descendents

modifica
  • Català: rato (castellanisme)

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ra·to (2)

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre rato
  • Pronúncia(i): /ˈra.toː/

Adjectiu

modifica

ratō

  1. datiu masculí singular de ratus
  2. datiu neutre singular de ratus
  3. ablatiu masculí singular de ratus
  4. ablatiu neutre singular de ratus

ratō

  1. datiu singular de ratus
  2. ablatiu singular de ratus