Català
Modifica

Oriental: central /ˈɫɔ.ku/, balear /ˈɫɔ.ko/, /ˈɫɔ.ku/
Occidental: /ˈɫɔ.ko/
Informal: central /ˈɫo.ko/
  • Etimologia: Del castellà loco, segle XVII.

NomModifica

loco m. ‎(plural locos, femení loca)

  1. (castellanisme) boig

AdjectiuModifica

loco m. ‎(femení loca, plural masculí locos, plural femení loques)

  1. (castellanisme) boig
    «Si véns, em trobaràs / ballant de puntes / damunt d'aquesta roca / i tu per jo et tornaràs loca (Cris Juanico, Si véns)

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: lo·co (2)

Vegeu tambéModifica

  • Obres de referència: DCVB


Català antic
Modifica

  • Etimologia: Del llatí locus.

NomModifica

loco m.

  1. forma alternativa de lloc


Castellà
Modifica

Peninsular: /ˈlo.ko/
Americà: alt /ˈlo.k(o)/, baix /ˈlo.ko/
  • Rimes: -oko
  • Etimologia: Del l'àrab الواق ‎(’ālwaq, «babau»).

NomModifica

loco m. ‎(plural locos)

  1. boig
  2. imprudent

SinònimsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: lo·co (2)

Vegeu tambéModifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre loco


Francès
Modifica

  • Pronúncia: /lɔ̃ˈko/
  • Etimologia: Abreviació de locomotive.

NomModifica

loco f. ‎(plural locos)

  1. locomotora


Italià
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈlɔː.ko/

NomModifica

loco m. ‎(plural lochi)

  1. lloc , forma antiga i poètica de luogo
  2. locomotora

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: lò·co (2)

Vegeu tambéModifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre loco


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈlɔ.koː/
  • Etimologia: De locus ‎(«lloc»).

VerbModifica

locō ‎(1a present?), locās ‎(2a present), locāre ‎(infinitiu), locāvī ‎(perfet), locātum ‎(supí)

  1. posar en un lloc, jo poso; situar, jo situo
    Locare hominem in insidiis.
    Posar una persona en emboscada.
  2. establir, jo m'estableixo
    Castra locare.
    Establir el campament.
  3. trobar, localitzar
    Prudentia est locata in delectu bonorum et malorum.
    La prudència es troba en saber distingir el bé del mal.
  4. casar una filla
    Filiam locare in matrimonio alicui.
    Casar una filla amb algú.
  5. llogar
    Locare agrum frumento.
    Llogar un camp de conreu a canvi d'una quota de blat.
  6. prestar diners
    Locare argenti nemini nummum queo.
    No tinc diners per prestar a ningú.
  7. adjudicar
    Locare templum exstruendum.
    Adjudicar la construcció d'un temple.

DerivatsModifica

NomModifica

locō

  1. datiu singular de locus
  2. ablatiu singular de locus