loco
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: central /ˈɫɔ.ku/ balear /ˈɫɔ.ko/, /ˈɫɔ.ku/ Occidental: /ˈɫɔ.ko/ Informal: central /ˈɫo.ko/
- Etimologia: Del castellà loco, segle XVII.
Nom
modificaAdjectiu
modificaloco m. (femení loca, plural masculí locos, plural femení loques)
- (castellanisme) boig
- «Si véns, em trobaràs / ballant de puntes / damunt d'aquesta roca / i tu per jo et tornaràs loca.» (Cris Juanico, Si véns)
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: lo·co (2)
Vegeu també
modifica- Obres de referència: DCVB
Català antic
modificaCastellà
modificaFrancès
modifica- Pronúncia: /lɔ̃ˈko/
- Etimologia: Abreviació de locomotive.
Nom
modificaloco f. (plural locos)
Italià
modificaLlatí
modificaVerb
modificalocō (1a present?), locās (2a present), locāre (infinitiu), locāvī (perfet), locātum (supí)
- posar en un lloc, jo poso; situar, jo situo
- Locare hominem in insidiis.
- Posar una persona en emboscada.
- establir, jo m'estableixo
- Castra locare.
- Establir el campament.
- trobar, localitzar
- Prudentia est locata in delectu bonorum et malorum.
- La prudència es troba en saber distingir el bé del mal.
- casar una filla
- Filiam locare in matrimonio alicui.
- Casar una filla amb algú.
- llogar
- Locare agrum frumento.
- Llogar un camp de conreu a canvi d'una quota de blat.
- prestar diners
- Locare argenti nemini nummum queo.
- No tinc diners per prestar a ningú.
- adjudicar
- Locare templum exstruendum.
- Adjudicar la construcció d'un temple.