loco
CatalàModifica
- Pronúncia(i):
- Oriental: central /ˈɫɔ.ku/, balear /ˈɫɔ.ko/, /ˈɫɔ.ku/
- Occidental: /ˈɫɔ.ko/
- Etimologia: Del castellà loco, segle XVII.
NomModifica
loco m. (plural locos, femení loca)
AdjectiuModifica
loco m. (femení loca, plural masculí locos, plural femení loques)
- boig
- «Si véns, em trobaràs / ballant de puntes / damunt d'aquesta roca / i tu per jo et tornaràs loca.» (Cris Juanico, Si véns)
Miscel·làniaModifica
- Síl·labes: lo·co (2)
Vegeu tambéModifica
- Obres de referència: DCVB
Català anticModifica
- Etimologia: Del llatí locus.
NomModifica
loco m.
- forma alternativa de lloc
CastellàModifica
- Pronúncia(i):
- Peninsular: /ˈlo.ko/
- Americà: alt /ˈlo.k(o)/, baix /ˈlo.ko/
- Etimologia: Del l'àrab الواق (’ālwaq, «babau»).
NomModifica
lo·co m. (plural locos)
SinònimsModifica
Vegeu tambéModifica
- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre loco
FrancèsModifica
- Pronúncia: /lɔ̃ˈko/
- Etimologia: Abreviació de locomotive.
NomModifica
loco f. (plural locos)
ItaliàModifica
- Pronúncia(i): /ˈlɔː.ko/
NomModifica
lò·co m. (plural lochi)
- lloc , forma antiga i poètica de luogo
- locomotora
Vegeu tambéModifica
LlatíModifica
VerbModifica
locō (1a present?), locās (2a present), locāre (infinitiu), locāvī (perfet), locātum (supí)
- posar en un lloc, jo poso; situar, jo situo
- Locare hominem in insidiis.
- Posar una persona en emboscada.
- establir, jo m'estableixo
- Castra locare.
- Establir el campament.
- trobar, localitzar
- Prudentia est locata in delectu bonorum et malorum.
- La prudència es troba en saber distingir el bé del mal.
- casar una filla
- Filiam locare in matrimonio alicui.
- Casar una filla amb algú.
- llogar
- Locare agrum frumento.
- Llogar un camp de conreu a canvi d'una quota de blat.
- prestar diners
- Locare argenti nemini nummum queo.
- No tinc diners per prestar a ningú.
- adjudicar
- Locare templum exstruendum.
- Adjudicar la construcció d'un temple.
DerivatsModifica
NomModifica
locō