loco
CatalàModifica
- Pronúncia:
- Etimologia: Del castellà loco, segle XVII.
NomModifica
lo·co m. (plural locos, femení loca)
- Boig.
AdjectiuModifica
lo·co m. (femení loca, plural masculí locos, plural femení loques)
- Boig.
- Si véns, em trobaràs / ballant de puntes / damunt d'aquesta roca / i tu per jo et tornaràs loca. (Cris Juanico, Si véns)
Vegeu tambéModifica
- Obres de referència: DCVB
Català medievalModifica
- Etimologia: Del llatí locus.
NomModifica
loco m.
- forma alternativa de lloc
CastellàModifica
- Pronúncia:
- Peninsular: /ˈlo.ko/
- Americà: alt /ˈlo.k(o)/, baix /ˈlo.ko/
- Etimologia: Del l'àrab الواق (’ālwaq, «babau»).
NomModifica
lo·co m. (plural locos)
SinònimsModifica
Vegeu tambéModifica
- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre loco
FrancèsModifica
- Pronúncia: /lɔ̃ˈko/
- Etimologia: Abreviació de locomotive.
NomModifica
loco f. (plural locos)
ItaliàModifica
- Pronúncia: /ˈlɔː.ko/
NomModifica
lò·co m. (plural lochi)
- lloc , forma antiga i poètica de luogo
- locomotora
Vegeu tambéModifica
LlatíModifica
VerbModifica
locō (1a present?), locās (2a present), locāre (infinitiu), locāvī (perfet), locātum (supí)
- posar en un lloc, jo poso; situar, jo situo
- Ex.: locare hominem in insidiis, (traducció:«posar una persona en emboscada»)
- establir, jo m'estableixo
- Ex.:castra locare, (traducció:«establir el campament»)
- trobar, localitzar
- Ex.:Prudentia est locata in delectu bonorum et malorum, (traducció:«La prudència es troba en saber distingir el bé del mal»)
- casar una filla
- Ex.:filiam locare in matrimonio alicui, (traducció:«casar una filla amb algú»)
- llogar
- Ex.:locare agrum frumento, (traducció:«llogar un camp de conreu a canvi d'una quota de blat»)
- prestar diners
- Ex.:locare argenti nemini nummum queo, (traducció:«no tinc diners per prestar a ningú»)
- adjudicar
- Ex.:locare templum exstruendum, (traducció:«adjudicar la construcció d'un temple»)
DerivatsModifica
NomModifica
locō