catenula

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kaˈteː.nʊ.la/
• Etimologia: Diminutiu e catēna.

Nom

catēnula f. ‎(genitiu catēnulae)

1. trencafila (costura d'un llibre).

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	catēnula	catēnulae
Vocatiu	catēnula	catēnulae
Acusatiu	catēnulam	catēnulās
Genitiu	catēnulae	catēnulārum
Datiu	catēnulae	catēnulīs
Ablatiu	catēnulā	catēnulīs

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.