causiment

Català antic

• Etimologia: De l'occità antic causiment, de causir ‎(«elegir»), del fràncic *kausijan.

Nom

causiment m.

1. elecció, discreció

Compostos i expressions

• estar a causiment - estar a disposició

Variants

• cosiment

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo