cosiment

Català antic

• Etimologia: Variant de causiment.

Nom

cosiment m.

1. forma alternativa de causiment

   «Atretal establiren e bon cosiment éser loaran que si algú ab altre aurà albergat hó menyat» (Usatges de Barcelona, 132, segle XIII)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo