cendre

Català antic

Etimologia: De *cenre amb consonant epentètica, del llatí cinere(m), acusatiu de cinis.

cendre f. ‎(plural cendres)

forma alternativa de cendra
«Dix la un: Bé havem vuy dejunat, e axí anem a la sgleya pendre cendre! E l' altre, scarnint de lla cendre, dix: Asseu -te e jo dar -t' é cendre! E tentost pres de lla cendre del fogó e mès -se 'n sobre lo seu cap.» (Arnau de Lieja, Recull d'exemples i miracles, s. XV)
Digué un: Bé avui hem esmorzat, així que anem a l’església a prendre cendra! I l’altre, escarnint la cendra, digué: Asseu-te i jo et donaré cendra! Tot seguit prengué cendra del fogó i se’n posà sobre el cap.