cendra

Català

Cendra d’una foguera

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈsɛn.dɾə/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /ˈsɛn.dɾa/
	valencià /ˈsɛn.dɾa/, /ˈsɛn.dɾɛ/

• Rimes: -ɛndɾa
• Homòfon: cerndre
• Etimologia: Del català antic cendre f. adaptat a la desinència del femení, de *cenre amb epèntesi, del llatí cinere(m), acusatiu de cinis, segle XIII. Compareu amb les epèntesis de gendre, tendre i divendres.

Nom

cendra f. ‎(plural cendres)

1. Residu pulverulent de minerals no volàtils que resulta de la combustió d'un material.

Variants

• cenra (dialectal)

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Asche ^(de) f.
• Anglès: ash ^(en)
• Àrab: رَمَاد ^(ar) m.
• Armeni: մոխիր ^(hy) ‎(mokhir)
• Basc: erratus ^(eu)
• Belarús: по́пел ^(be) m. ‎(pópel)
• Bretó: ludu ^(br) m.
• Búlgar: пе́пел ^(bg) f. ‎(pèpel)
• Castellà: ceniza ^(es) f.
• Danès: aske ^(da) c.
• Eslovac: popol ^(sk) m.
• Eslovè: pepel ^(sl) m.
• Esperanto: cindro ^(eo)
• Feroès: øska ^(fo)
• Finès: tuhka ^(fi)
• Francès: cendre ^(fr) f.
• Friülà: cinise ^(fur) f.
• Gallec: cinza ^(gl) f.
• Gal·lès: lludw ^(cy) m.
• Grec: στάχτη ^(el) f. ‎(stakhti), τέφρα ^(el) f. ‎(tefra)
• Grec antic: τέφρα ^(grc) f. ‎(téphra), σποδός ^(grc) f. ‎(spodós)
• Hebreu: אֵפֶר‎ ^(he) m.
• Hongarès: hamu ^(hu)
• Irlandès: luaith ^(ga) f.
• Islandès: aska ^(is) f.
• Italià: cenere ^(it) f.
• Japonès: 灰 ^(ja)
• Llatí: cinis ^(la) m.
• Macedoni: пе́пел ^(mk) f.
• Maltès: irmied ^(mt) m.
• Mongol: үнс ^(mn)
• Noruec: aske ^(no) m. f.
• Polonès: popiół ^(pl) m.
• Portuguès: cinzas ^(pt) f. pl.
• Retoromànic: tschendra ^(rm) f.
• Romanès: cenușă ^(ro) f.
• Rus: пе́пел ^(ru) m. ‎(pépel)
• Sard: cinixu ^(sc)
• Serbocroat: пепео ^(sh), pepeo ^(sh)
• Sicilià: cìnniri ^(scn)
• Suahili: majivu ^(sw)
• Suec: aska ^(sv) c.
• Turc: kül ^(tr)
• Txec: popel ^(cs) m.
• Való: cinde ^(wa)
• Vènet: sènare ^(vec)
• Xinès: 灰 ^(zh) ‎(huī)

Nom

cendra m. ‎(només en singular)

1. Color gris verdós com el residu de combustió.

   #B2BEB5

Miscel·lània

• Síl·labes: cen·dra (2)
• Heterograma de 6 lletres (acdenr)
• Anagrames: acendr, carden, Cerdan

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, DECat

Català antic

• Etimologia: De cendre f. adaptat a la desinència del femení, de *cenre, del llatí cinere(m), acusatiu de cinis. En llatí vulgar era femení, inicialment masculí en llatí clàssic.

Nom

cendra f. ‎(plural cendras o cendres)

1. cendra

   «L' aygua és occasió de negresa, com apar en lo carbó, que fins que tota la humiditat és consumida e reduït en cendra és molt negre, mas la cendra és blanca per quant és privada de tota humiditat aygosa.» (Girolamo Manfredi, Quesits e perquens, 1499)

   L’aigua és causa de negror, com es veu en el carbó que, fins que tota la humitat és consumida i reduït en cendra, és molt negre, però la cendra és blanca quan és privada de tota humitat aigualosa.

Variants

• cenra, cendre, çendra

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA, CIVAL

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈθen.dɾa/, meridional \ˈθeŋ.dɾa\

Americà: alt /ˈsen.d͡za/, baix \ˈseŋ.dɾa\, austral /ˈsen.dɾa/

• Rimes: -endɾa

Nom

cendra f. ‎(plural cendras)

1. cendrada, cendra d’ossos calcinats

Miscel·lània

• Síl·labes: cen·dra (2)
• Heterograma de 6 lletres (acdenr)