• Pronúncia(i): /ˈkɔr.da/
  • Etimologia: Del grec χορδή ‎(khordḗ).

chorda f. ‎(genitiu chordae)

  1. budell, tripes
    Ex.: In summo habuimus caseum mollem et sapam et cocleas singulas et cordae frusta, (traducció:«Tot plegat tenim formatge tendre, vi cuit, un caragol per persona i dos bocins de tripes.»)
  2. corda d'un instrument musical
    Ex.: Chordas experiri, (traducció:«Comprovar les cordes de l'instrument.»)
  3. cordill, corda de lligar,
    Ex.:Tunc tibi actutum chorda tenditur, (traducció:«Que et lliguin amb cordes immediatament.»)
  4. columna vertebral
    Ex.: Chorda dorsalis

Declinació

modifica
1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu chorda chordae
Vocatiu chorda chordae
Acusatiu chordam chordās
Genitiu chordae chordārum
Datiu chordae chordīs
Ablatiu chordā chordīs