• Pronúncia(i): /ˈkɪŋ.ɡoː/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *kenk- ‎(«doblegar, envoltar»).

cingō ‎(1a present?), cingis ‎(2a present), cingere ‎(infinitiu), cīnxī ‎(perfet), cīnctum ‎(supí)

  1. envoltar, assetjar
    cingere urbem obsidione
    posar setge a una ciutat
  2. cenyir a la cintura
    cingo gladio
    cenyir-se l'espasa
  3. coronar, cenyir la corona
    caput corona cingere
    cenyir la corona al cap

Derivats

modifica

Vegeu també

modifica
  • Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, 1956, p.565