cluca

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkɫu.kə/, occidental /ˈkɫu.ka/
• Rimes: -uka
• Etimologia: De cluc, pels ulls clucs.

Nom

cluca f. ‎(només en singular)

1. fet i amagar

   «Avui se n'havien anat a fora a la plaça, a jugar a la cluca amb els nens del poble, havien dit.» (Fede Corté, Johnson & Johnson. El català és un misteri poètic?, 2009)

Adjectiu

cluca f. ‎(plural cluques)

1. forma femenina de cluc

Miscel·lània

• Síl·labes: clu·ca (2)
• Anagrames: acluc, caluc

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB