cobejança

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ku.βəˈʒan.sə/, balear /ko.bəˈd͡ʒan.sə/, /ku.bəˈʒan.sə/

Occidental: nord-occidental /ko.βeˈʒan.sa/, valencià /ko.βeˈd͡ʒan.sa/

• Rimes: -ansa
• Etimologia: De cobejar, segle XIV.

Nom

cobejança m. ‎(plural cobejances)

1. Desig de posseir algú o quelcom.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: co·be·jan·ça (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC