cognat

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /kuŋˈnat/, balear /koŋˈnat/, /kuŋˈnat/

Occidental: nord-occidental /koŋˈnat/, valencià /koɡˈnat/

• Rimes: -at
• Etimologia: Neologisme del llatí cognatus ‎(«consanguini»), doblet del patrimonial cunyat.

Nom

cognat m. ‎(plural cognats, femení cognada)

1. Parent per línia femenina.

Nom

cognat m. ‎(plural cognats)

1. (lingüística) Terme que té la mateixa procedència etimològica que un terme d’una altra llengua.

   La paraula anglesa encyclopaedia i la paraula catalana enciclopèdia són cognats.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Verwandte ^(de) f.
• Anglès: cognate ^(en)
• Asturià: cognáu ^(ast) m.

• Castellà: cognado ^(es) m.
• Francès: cognat ^(fr) m., mot apparenté ^(fr) m.
• Italià: parola affine ^(it) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: cog·nat (2)
• Heterograma de 6 lletres (acgnot)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC