colofó

Català

Colofó de El llibre segons el poble, de Joan Amades, 1938.

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ku.ɫuˈfo/
	balear /ko.ɫoˈfo/, /ku.ɫuˈfo/
Occidental:	/ko.ɫoˈfo/

• Rimes: -o
• Etimologia: Del grec antic κολοφών ‎(kolophṓn, «coronament»), segle XIX.

Nom

colofó m. ‎(plural colofons)

1. Inscripció al final d'un llibre que indica les dades bibliogràfiques.
2. Complement final.

Traduccions

Inscripció final

• Anglès: colophon ^(en)
• Castellà: colofón ^(es) m.
• Francès: colophon ^(fr) m.

Complement final

• Anglès: end ^(en)
• Castellà: colofón ^(es) m.
• Francès: clou ^(fr)
• Llengua de signes catalana: ACABAR ^(csc)

Miscel·lània

• Síl·labes: co·lo·fó (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC