• Pronúncia(i): /kɔm.mɛˈaː.tʊs/
  • Etimologia: De commeō.

commeātus m. ‎(genitiu commeātūs)

  1. passadís
    Ex.: In eo conclavid ego perfodi parietem / Quā conmeatus clam esset hinc huc mulieri.[1]
  2. permís de retorn
    Ex.: Dare commeatum totius aestatis.[2]-(«Donar permís tots els estius.»)
  3. avituallament
    Ex.: Commeatu nostros prohibere.[3]-(«Denegar-nos l'avituallament.»)
  4. comboi, enviament
    Ex.: Londinium copiā negotiatorum et commeatuum maxime celebre.[4]-(«Londres envia molts comerciants i un comboi de mercaderies molt populars.»)

Declinació

modifica
4a declinació -us, -ūs
Cas Singular Plural
Nominatiu commeātus commeātūs
Vocatiu commeātus commeātūs
Acusatiu commeātum commeātūs
Genitiu commeātūs commeātuum
Datiu commeātuī commeātibus
Ablatiu commeātū commeātibus


Vegeu també

modifica
  1. Plaute, Miles gloriosus, 2, 1, 65
  2. Ciceró, In Verrem, 2, 5, 25
  3. Juli César, De Bello gallico. 2, 9
  4. Tàcit, Annales, 14, 33