companatge

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /kum.pəˈna.d͡ʒə/, balear /kom.pəˈna.d͡ʒə/, /kum.pəˈna.d͡ʒə/

Occidental: /kom.paˈna.d͡ʒe/

• Rimes: -adʒe
• Etimologia: Del llatí companaticum, menjar típic dels monjos.

Nom

companatge m. ‎(plural companatges)

1. Menjar que se serveix damunt d'una llesca de pa.

Sinònims

• espardenya

Traduccions

Traduccions

• Castellà: companaje ^(es) m.
• Francès: companage ^(fr)

• Italià: companatico ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: com·pa·nat·ge (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC