complaença

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kum.pɫəˈɛn.sə/
	balear /kom.pɫəˈɛn.sə/, /kum.pɫəˈɛn.sə/
Occidental:	/kom.pɫaˈen.sa/

• Rimes: -ɛnsa
• Etimologia: De complaure i el sufix -ença, segle XX.

Nom

complaença f. ‎(plural complaences)

1. Intenció de complaure.
2. Acte fet per complaure algú.
3. Sentiment de satisfacció o plaer pel qual algú es complau.

Traduccions

Sentiment

• Anglès: satisfaction ^(en)
• Castellà: complacencia ^(es) f.
• Francès: complaisance ^(fr)
• Llengua de signes catalana: AGRADAR ^(csc)

Miscel·lània

• Síl·labes: com·pla·en·ça (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC