concòrdia

Potser volíeu: concordia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuŋˈkɔr.di.ə/
	balear /koŋˈkɔɾ.ði.ə/, /kuŋˈkɔr.ði.ə/
Occidental:	/koŋˈkɔɾ.ði.a/

• Etimologia: Del llatí concordia, de cor, literalment «reciprocitat de sentiments», segle XIV.

Nom

concòrdia f. ‎(plural concòrdies)

1. Relació de coincidència harmoniosa entre persones, idees, etc.

Antònims

• discòrdia

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Eintracht ^(de) f.
• Anglès: concord ^(en)
• Castellà: concordia ^(es) f.
• Francès: concorde ^(fr) f.
• Friülà: concuardie ^(fur) f.
• Gallec: concordia ^(gl) f.
• Grec: αρμονία ^(el) f. ‎(armonia)
• Grec antic: συμφωνία ^(grc) f. ‎(symphōnía)
• Irlandès: comhaontas ^(ga) m.
• Italià: concordia ^(it) f.
• Neerlandès: eendracht ^(nl) m. f.
• Portuguès: concórdia ^(pt) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: con·còr·di·a (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB