confort

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuɱˈfɔrt/
	balear /koɱˈfɔɾt/, /kuɱˈfɔrt/
Occidental:	/koɱˈfɔɾt/

• Rimes: -ɔɾt
• Etimologia: [1] De confortar, segle XIV.
• Etimologia: [2] De l'anglès comfort, del francès confort.

Nom

confort m. ‎(plural conforts)

1. Acció de confortar, de donar força i coratge en moment de desassossec.

Sinònims

• confortació

Antònims

• desconfort

Traduccions

Acció de confortar

• Anglès: comfort ^(en)
• Castellà: confortación ^(es) f.
• Francès: réconfort ^(fr) m.

Nom

confort m. ‎(plural conforts)

1. Absència d'incomoditats.

   «Si s'ha projectat una planta subterrània com a aparcament i després es pretén utilitzar com a aula, la demanda energètica per garantir el confort en aquesta àrea augmentarà.» (Inmaculada Rodríguez Cantalapiedra, Montse Bosch González, Galdric Ruiz Martorell, Fabián López Plazas, Avaluació energètica d'edificis, 2006)

Sinònims

• comoditat, benestar

Traduccions

Absència d’incomoditats

• Alemany: Komfort ^(de)
• Anglès: comfort ^(en)
• Castellà: confort ^(es) m.
• Francès: confort ^(fr)
• Grec: άνεση ^(el) ‎(ànessi)

Verb

confort

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de confortar.

Variants

• conforto, conforte, conforti

Miscel·lània

• Síl·labes: con·fort (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Francès

• Pronúncia: /kɔ̃.fɔʁ/ àudio ^ⓘ
• Etimologia: De conforter.

Nom

confort m. ‎(plural conforts)

1. confort