congènit

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuɲˈʒɛ.nit/
	balear /koɲˈʒɛ.nit/, /kuɲˈʒɛ.nit/
Occidental:	/koɲˈd͡ʒɛ.nit/

• Rimes: -ɛnit
• Etimologia: Del llatí congenĭtus.

Adjectiu

congènit m. ‎(femení congènita, plural masculí congènits, plural femení congènites)

1. Present des del naixement.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: congenital ^(en)
• Castellà: congénito ^(es)
• Francès: congénital ^(fr)
• Gallec: conxénito ^(gl)
• Italià: congenito ^(it)
• Portuguès: congénito ^(pt), congênito ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: con·gè·nit (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB