conjunció

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuɲ.ʒun.siˈo/
	balear /koɲ.ʒun.siˈo/, /kuɲ.ʒun.siˈo/
Occidental:	/koɲ.d͡ʒun.siˈo/

• Rimes: -o
• Etimologia: Del llatí conjūnctiōne(m), acusatiu de conjūnctiō, segle XVI.

Nom

conjunció f. ‎(plural conjuncions)

1. Acció de conjunyir-se, d’ajuntar-se.
2. (astronomia) Posició relativa de dos astres que es troben en la mateixa longitud celeste.
3. (gramàtica) Categoria lèxica de mots amb funció de nexe entre els constituents d’una oració.

Traduccions

Posició relativa de dos astres

• Alemany: Konjunktion ^(de) f.
• Anglès: conjunction ^(en)
• Castellà: conjunción ^(es) f.
• Finès: konjunktio ^(fi)
• Francès: conjonction ^(fr) f.
• Friülà: congjonzion ^(fur) f.
• Grec: σύνοδος ^(el) f. ‎(sínodos)
• Grec antic: σύνοδος ^(grc) f. ‎(sýnodos)
• Hongarès: együttállás ^(hu)
• Irlandès: cónasc ^(ga) m.
• Italià: congiunzione ^(it) f.
• Japonès: 会合 ^(ja)
• Malai: kesebarisan ^(ms)
• Maori: taiaputanga ^(mi)
• Polonès: koniunkcja ^(pl) f.
• Portuguès: conjunção ^(pt) f.
• Romanès: conjuncție ^(ro) f.
• Rus: конъю́нкция ^(ru) f. ‎(koniúnktsia)
• Suec: konjunktion ^(sv) c.
• Turc: kavuşum ^(tr)
• Txec: konjunkce ^(cs) f.
• Xinès: 會合 ^(zh) ‎(会合, huìhé)

Categoria lèxica de nexe

• Albanès: lidhëz ^(sq)
• Alemany: Konjunktion ^(de) f., Bindewort ^(de) n.
• Anglès: conjunction ^(en)
• Aragonès: conchunción ^(an) f.
• Armeni: շաղկապ ^(hy) ‎(xakhkap)
• Asturià: conxunción ^(ast) f.
• Belarús: злу́чнік ^(be) m. ‎(zlútxnik)
• Bretó: stagell ^(br) f.
• Búlgar: съю́з ^(bg) m. ‎(saiuz)
• Castellà: conjunción ^(es) f.
• Coreà: 접속사 ^(ko) ‎(jeopsoksa)
• Danès: bindeord ^(da), konjunktion ^(da) c.
• Eslovac: spojka ^(sk) f.
• Eslovè: veznik ^(sl) m.
• Estonià: sidesõna ^(et)
• Feroès: sambindingarorð ^(fo) n.
• Finès: konjunktio ^(fi), sidesana ^(fi)
• Francès: conjonction ^(fr) f.
• Friülà: congjonzion ^(fur) f.
• Gallec: conxunción ^(gl) f.
• Gal·lès: cysylltair ^(cy) m.
• Georgià: კავშირი ^(ka) ‎(kàvxiri)
• Grec: σύνδεσμος ^(el) m. ‎(síndesmos)
• Grec antic: σύνδεσμος ^(grc) m. ‎(sýndesmos)
• Hebreu: מִלַּת קִשּׁוּר ^(he)
• Hindi: समुच्चय ^(hi) m.
• Hongarès: kötőszó ^(hu)
• Ídix: קאָניונקציע‎ ^(yi) f.
• Indonesi: kata penghubung ^(id)
• Interlingua: conjunction ^(ia)
• Irlandès: cónasc ^(ga) m.
• Islandès: samtenging ^(is) f.
• Italià: congiunzione ^(it) f.
• Japonès: 接続詞 ^(ja)
• Kazakh: жалғаулық ^(kk) ‎(jalğawlıq/jalgaulikh)
• Kirguís: байламта ^(ky) ‎(bailamta)
• Kurd: gihanek ^(ku)
• Letó: saiklis ^(lv) m.
• Lituà: jungtukas ^(lt) m.
• Llatí: coniunctio ^(la) f.
• Luxemburguès: Konjunktioun ^(lb) f.
• Macedoni: сврзник ^(mk) m.
• Malai: kata hubung ^(ms)
• Maltès: konġunzjoni ^(mt) f.
• Maori: tuhono ^(mi)
• Mongol: холбоос үг ^(mn)
• Neerlandès: voegwoord ^(nl) n.
• Noruec: konjunksjon ^(no) m.
• Polonès: spójnik ^(pl) m.
• Portuguès: conjunção ^(pt) f.
• Romanès: conjuncție ^(ro) f.
• Rus: сою́з ^(ru) m. ‎(soiuz)
• Serbocroat: везник ^(sh) m. (ciríl·lic), veznik ^(sh) m. (llatí)
• Suahili: kiunganishi ^(sw)
• Suec: konjunktion ^(sv) c.
• Tadjik: пайвандак ^(tg)
• Tagal: pangatnig ^(tl)
• Tai: สันธาน ^(th)
• Tàtar: теркәгеч ^(tt)
• Turc: bağlaç ^(tr)
• Txec: spojka ^(cs) f.
• Ucraïnès: сполу́чник ^(uk) m. ‎(spolútxnik)
• Uzbek: bogʻlovchi ^(uz)
• Vietnamita: sự liên kết ^(vi)
• Volapük: konyun ^(vo)
• Xinès: 連接詞 ^(zh) ‎(连接词, liánjiēcí)

Miscel·lània

• Síl·labes: con·jun·ci·ó (4)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot