consolat

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kun.suˈɫat/
	balear /kon.soˈɫat/, /kun.suˈɫat/
Occidental:	/kon.soˈɫat/

• Rimes: -at
• Etimologia: Del llatí consulatus, segle XIV.

Nom

consolat m. ‎(plural consolats)

1. Del segle xi al xviii, òrgan executiu d'aquells municipis catalans, occitans, italians, etc., els caps dels quals eren anomenats cònsols.
2. Oficines d'un cònsol estranger.
3. A l'antiga Roma, període durant el qual dos cònsols exercien el seu govern.
4. Nom de l'administració francesa durant el període posterior a la revolució del 1789.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: consulship ^(en), consulate ^(en)
• Castellà: consulado ^(es)
• Francès: consulat ^(fr)
• Italià: consolato ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: con·so·lat (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot