contendo
Italià
modificaVerb
modificacontendo
- primera persona singular (io) del present d'indicatiu de contendere
Llatí
modificaVerb
modificacontendō (1a present?), contendis (2a present), contendere (infinitiu), contendī (perfet), contentum (supí)
- estrènyer, aferrar
- tensar les cordes d'un intrument
- competir, rivalitzar, disputar
- Qui stadiuim currit, niti et contendere debet ut vincat.
- El qui participi en curses a l'estadi ha de competir i vèncer els altres.
- lluitar
- litigar
- Leges oportet contendere, considerando ultra lex ad maiores pertineat.
- Cal establir lleis per litigar, tenint en compte que és cosa que pertoca als ancians anar més enllà de la llei.