Italià

modifica

contendo

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de contendere
  • Pronúncia(i): /kɔnˈtɛn.doː/
  • Etimologia: Del prefix con- i tendō.

contendō ‎(1a present?), contendis ‎(2a present), contendere ‎(infinitiu), contendī ‎(perfet), contentum ‎(supí)

  1. estrènyer, aferrar
  2. tensar les cordes d'un intrument
  3. competir, rivalitzar, disputar
    Qui stadiuim currit, niti et contendere debet ut vincat.
    El qui participi en curses a l'estadi ha de competir i vèncer els altres.
  4. lluitar
  5. litigar
    Leges oportet contendere, considerando ultra lex ad maiores pertineat.
    Cal establir lleis per litigar, tenint en compte que és cosa que pertoca als ancians anar més enllà de la llei.