contrabatíveu

Català

Verb

contrabatíveu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de contrabatre.

   Forma dialectal d'alguns parlars nord-occidentals per [vosaltres/vós] contrabatíeu.

Miscel·lània

• Síl·labes: con·tra·ba·tí·veu (5)