corifeu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ku.ɾiˈfɛw/
	balear /ko.ɾiˈfɛw/, /ku.ɾiˈfɛw/
Occidental:	/ko.ɾiˈfɛw/

• Rimes: -ɛw
• Etimologia: Del llatí coryphaeus, segle XVII, del grec antic κορυφαῖος ‎(koryphaîos, «líder del cor a les tragèdies de l'antiga Grècia»), de κορῠφή ‎(koryphḗ, «part superior del cap, corona»), possiblement en última instància del protoindoeuropeu *ḱerh₂- ‎(«cap, dalt; banya») + -ῐος ‎(-ios, «pertanyent a, relacionat amb»).

Nom

corifeu m. ‎(plural corifeus)

1. Persona que guiava el cor en les antigues tragèdies gregues i romanes.
2. (figurat) Persona que lidera una secta, un partit, etc.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: corifeo ^(es)
• Francès: coryphée ^(fr)
• Italià: corifeo ^(it)
• Llatí: coryphaeus ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: co·ri·feu (3)
• Heterograma de 7 lletres (cefioru)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.