corrua

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kuˈru.ə/, occidental /koˈru.a/
• Rimes: -ua
• Etimologia: Podria ser una alteració del mot pirinenc carrua, o bé derivat de córrer.

Nom

corrua f. ‎(plural corrues)

1. Filera llarga d'un tipus, per exemple: persones o animals o cotxes, etc.

   «Els qui cada diumenge, muntats en automòbils, / passen formant corrua per la carretera» ((Miquel Martí i Pol, Vint-i-set poemes en tres temps))

Traduccions

Traduccions

• Anglès: great row ^(en)
• Castellà: hilera ^(es)
• Francès: rangé ^(fr)
• Italià: grande file ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: cor·ru·a (3)
• Anagrama: courar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot