Català

modifica
  • Etimologia: Del francès cromorne, d'origen alemany amb el significat de «corn corb».

cromorn m. (plural cromorns)

  1. Instrument aeròfon de fusta, de llengüeta protegida per una càpsula amb una obertura per on es bufa, de tub acústic estret, cilíndric i corbat en el seu extrem, amb vuit forats per als dits i altres de ressonància.

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: cro·morn (2)

Vegeu també

modifica