Català

modifica
 
  • Etimologia: Del francès cromorne, d'origen alemany amb el significat de «corn corb».

cromorn m. ‎(plural cromorns)

  1. Instrument aeròfon de fusta, de llengüeta protegida per una càpsula amb una obertura per on es bufa, de tub acústic estret, cilíndric i corbat en el seu extrem, amb vuit forats per als dits i altres de ressonància.

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: cro·morn (2)

Vegeu també

modifica