cuïc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kuˈik/
• Rimes: -ik
• Etimologia: Del català antic *coí amb reforç onomatopeic, segle XIX, de l'occità antic cozin, de *colzin, del llatí *culicinus, diminutiu de culix, variant de culex.

Nom

cuïc m. ‎(plural cuïcs)

1. (barceloní, tarragoní) mosquit

Variants

• cuït

Miscel·lània

• Síl·labes: cu·ïc (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB