cucomatxó

Caló català

• Pronúncia: /kuˌko.məˈt͡ʃo/
• Etimologia: De cucó ‎(«sec») i maćho ‎(«peix»), calc del català bacallà sec.

Nom

cucomatxó ‎(kukó-məčó) m.

1. bacallà

   «—Adinya cuco-magó! —Té: aquí tens matjó. —Ai! Poseu uspitçà, que tot es mas.» (Juli Vallmitjana, Sota Montjuïc, 1908)

   —Dona’m bacallà! —Té: aquí tens peix. —Ai! Poseu arròs, que tot és carn.

Vegeu també

• Adiego, Ignasi-Xavier. «The Romani voiceless palatal fricative š in Iberian Romani dialects». Faventia, Vol. 34-36 (2012-2014), p. 149-159.