bacallà

Potser volíeu: BACALLÀ

Català

Un bacallà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bə.kəˈʎa/, occidental /ba.kaˈʎa/
• Rimes: -a
• Homòfon: bacallar
• Etimologia: Del gascó cabilhau, segle XVII.

Nom

bacallà m. ‎(plural bacallans)

1. Peix de la família dels gàdids, de color marronós o verd oliva amb taques fosques, que viu a l’Atlàntic septentrional, de carn molt apreciada (Gadus morhua).
2. abadejo

Sinònims

• abadejo, estocafix, juliana, peixopalo
• (arcaismes, localismes) abadeig, bacallar, bacallat, badejo, estocafís, estocfix, pexopalo

Hiperònims

• peixos > gàdids

Traduccions

Traduccions

• Afrikaans: kabeljou ^(af)
• Alemany: Kabeljau ^(de) m., Dorsch ^(de) m.
• Anglès: cod ^(en)
• Castellà: abadejo ^(es), bacalao ^(es), pez palo ^(es)
• Danès: torsk ^(da) c., kabliau ^(da) c.
• Francès: morue ^(fr) f., cabillaud ^(fr) m.
• Frisó occidental: kalbejau ^(fy)
• Friülà: bacalà ^(fur) m.
• Gallec: bacallau ^(gl) m.
• Islandès: þorskur ^(is) m.
• Italià: merluzzo ^(it) m.
• Llatí: gadus ^(la) m.
• Llengua de signes catalana: BACALLÀ ^(csc)
• Neerlandès: kabeljauw ^(nl) m.
• Noruec: torsk ^(no), skrei ^(no)
• Occità: merluça ^(oc) f.
• Portuguès: bacalhau ^(pt) m.
• Romanès: cod ^(ro) m.
• Sicilià: baccalaru ^(scn) m.
• Suec: torsk ^(sv) c., skrei ^(sv) c.

Miscel·lània

• Síl·labes: ba·ca·llà (3)
• Anagrames: acaball, caballa

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC
• bacallà. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.