decet

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdɛ.kɛt/
• Etimologia: Procedent de l'arrel idoeuropea dek- («prendre, acceptar»).

Verb

decet ‎(present^?), decēre ‎(infinitiu), decuit ‎(perfet); defectiu en 3a persona, sense passiu

1. convenir, anar bé
2. guarnir