delinqüent

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /də.ɫiŋˈkwen/
	balear /də.ɫiŋˈkwent/, /də.ɫiŋˈkwen/
Occidental:	nord-occidental /de.ɫiŋˈkwen/
	valencià /de.ɫiŋˈkwent/, /de.ɫiŋˈkwen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí dēlinquēns.

Nom

delinqüent m. f. ‎(plural delinqüents)

1. Autor d'un delicte.

Sinònims

• malfactor, criminal, facinerós

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Delinquent ^(de) m., Krimineller ^(de) m.
• Anglès: delinquent ^(en)
• Búlgar: нарушител ^(bg) m. ‎(naruxitel)
• Castellà: delincuente ^(es)
• Finès: rikollinen ^(fi)
• Francès: délinquant ^(fr)
• Hebreu: פורע־חוק ^(he) m.
• Italià: delinquente ^(it)
• Japonès: 非行者 ^(ja)
• Portuguès: delinquente ^(pt) m. f.
• Romanès: delincvent ^(ro) m.
• Xinès: 犯法者 ^(zh) ‎(fànfǎzhě)

Miscel·lània

• Síl·labes: de·lin·qüent (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB