desfici

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /dəsˈfi.si/, occidental /desˈfi.si/
• Rimes: -isi
• Etimologia: De l’antic desfeci per metafonia, de *defeci per influx de desfer, del llatí defectio ‎(«feblesa, abatiment»), segle XIV.

Nom

desfici m. ‎(plural desficis)

1. Estat d'ànim inquiet a causa d'una preocupació, d'un dolor insuportable o d'un altre tipus de malestar físic.

Sinònims

• neguit, desassossec, picor

Antònims

• tranquil·litat, assossec

Descendents

• Sicilià: difizziu

Traduccions

Traduccions

• Anglès: restessless ^(en)
• Castellà: desasosiego ^(es)
• Esperanto: agitiĝo ^(eo)
• Francès: agitation ^(fr)
• Italià: irrequietezza ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: des·fi·ci (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot