desobeiguérem

Català

Verb

desobeiguérem

1. (col·loquial balear) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de desobeir.
2. (col·loquial valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb desobeir.

Variants

• [1] desobeírem
• [2] desobeiguéssem, desobeíssim, desobeíssem, desobeírem