destret

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /dəsˈtɾet/, occidental /desˈtɾet/
• Rimes: -et
• Etimologia: (pendent)

Nom

destret m. ‎(plural destrets)

1. Dret, derivat de la possessió del ban, que tenia el senyor jurisdiccional de jutjar i de castigar, d'exercir una força o violència sobre els seus vassalls. Aquest dret solia comportar que els pagesos restessin obligats a lliurar uns tributs, per exemple els derivats del fet que el senyor posseís el monopoli del molí, de la ferreria (lloçol), del forn o de la taverna.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: des·tret (2)
• Anagrama: detrets

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Jordi Bolòs, Diccionari de la Catalunya medieval (segles VI-XV), Edicions 62, Barcelona, 2000, pàg. 99. ISBN 84-297-4706-0