diòcesi

Potser volíeu: diocesi

Català

• Pronúncia: oriental /diˈɔ.sə.zi/, occidental /diˈɔ.se.zi/
• Etimologia: Del llatí diocesis, segle XVII, del grec antic διοίκησις ‎(dioíkēsis, «administració»).
• Anagrames: decisió, sedició

Nom

di·ò·ce·si f. ‎(plural diòcesis)

1. Districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
2. En l'imperi Romà, divisió administrativa originària de les províncies orientals.

Traduccions

Traduccions: diòcesi

• Alemany: Diözese ^(de) f.
• Anglès: diocese ^(en)
• Àrab: أَبْرَشِيَّة‎ ^(ar) f.
• Armeni: թեմ ^(hy) ‎(tem)
• Belarús: епа́рхія ^(be) f. ‎(iepàrkhia)
• Castellà: diócesis ^(es) f.
• Coreà: 교구 ^(ko)
• Danès: bispedømme ^(da) n.
• Eslovac: diecéza ^(sk) f.
• Esperanto: diocezo ^(eo)
• Feroès: biskupsdømi ^(fo) n.
• Finès: hiippakunta ^(fi)
• Francès: diocèse ^(fr) m.
• Gallec: diocese ^(gl) f.
• Grec: επισκοπή ^(el) f. ‎(episkopí)
• Hongarès: püspökség ^(hu)
• Indonesi: keuskupan ^(id)
• Irlandès: deoise ^(ga) f.
• Islandès: biskupsdæmi ^(is) n.

• Italià: diocesi ^(it) f.
• Japonès: 教区 ^(ja)
• Letó: dieceze ^(lv) f.
• Lituà: vyskupija ^(lt) f.
• Macedoni: епархија ^(mk) f.
• Neerlandès: bisdom ^(nl), diocees ^(nl) n.
• Noruec: bispedømme ^(no) n.
• Polonès: diecezja ^(pl) f.
• Portuguès: diocese ^(pt) f.
• Romanès: dioceză ^(ro) f.
• Rus: епа́рхия ^(ru) f. ‎(iepàrkhia)
• Serbocroat: дијецеза ^(sh), dijeceza ^(sh) f.
• Suahili: dayosisi ^(sw)
• Suec: stift ^(sv) n.
• Turc: başpiskoposluk ^(tr)
• Txec: diecéze ^(cs) f.
• Vietnamita: giáo phận ^(vi)
• Xinès: 教區 ^(zh) ‎(教区, jiàoqū)

Vegeu també

• Diòcesi a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC