Italià

modifica
  • Pronúncia: /diˈsfaː.re/
  • Etimologia: Del prefix dis- i fare.

disfare trans. ‎(pronominal disfarsi)

  1. desfer
    Era nervoso, sedeva sulla punta della sedia, convulsamente, faceva e disfaceva un nodo con il fazzoletto.
    Estava nerviós, s'assegué a la vora de la cadira i, convulsament, feia i desfeia un nus amb el mocador.
  2. desfer, desanimar
    La neve è disfatta dal Sole, ed io per la memoria di Laura mi disfaccio in lagrime.
    La neu és fosa pel sol i jo, pensant en Laura em desfaig en llàgrimes.

Conjugació

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: di·sfà·re (3)
  • Heterograma de 7 lletres (adefirs)