disgusting

Anglès

• Pronúncia: /dɪsˈɡʌstɪŋ/, /dɪzˈɡʌstɪŋ/, /dɪzˈɡʊstɪŋ/ àudio (EUA) ^ⓘ
• Etimologia: De disgust.

Adjectiu

disgusting ‎(comparatiu more disgusting, superlatiu most disgusting)

1. fastigós, repulsiu, desagradable

   «The taste and digestion are often depraved, anorexia, nausea, inappetence and vomiting supervene, the woman desires innutritious or disgusting food, such as chalk, cinders, putrescent animal food...» (Michael Ryan, A Manual of Medical Jurisprudence, 1836)

   El sentit del gust i la digestió sovint es perverteixen, sobrevenen l'anorèxia, la nàusea, la inapetència i el vòmit; la dona desitja aliment no nutritiu i repulsiu, com el guix, les cendres, carn d'animal en putrefacció...

   «One guy farted repeatedly and laughed out loud each time he let it out. To top off his disgusting behavior, he constantly picked his nose and thumped the waste in the air.» (C. Lee Thornton, Oath of Office, 2006)

   Un home es petava contínuament i feia grans riallades cada cop que deixava anar els pets. La seva conducta més fastigosa era que es furgava el nas a tota hora i llençava en l'aire el que hi trobava.

Sinònims

• distasteful, repulsive, grody

Vegeu també

• Diccionari Anglès-Català de Codi Obert (DACCO)