fastigós

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /fəs.tiˈɣos/, occidental /fas.tiˈɣos/
• Rimes: -os
• Etimologia: De fàstic i el sufix -ós, segle XIII.

Adjectiu

fastigós m. ‎(femení fastigosa, plural masculí fastigosos, plural femení fastigoses)

1. Que causa fàstic.

   Tot allò que és fastigós porta vòmit.

2. Que percep fàstic.
3. (arcaisme) molest, enfadós.

Traduccions

Que produeix fàstic

• Anglès: disgusting ^(en), icky ^(en), yucky ^(en)
• Basc: nazkagarri ^(eu)
• Castellà: asqueroso ^(es)
• Francès: écœurant ^(fr) m., écœurante ^(fr) f.
• Italià: disgustoso ^(it), schifoso ^(it)
• Suec: äcklig ^(sv), vidrig ^(sv)

Miscel·lània

• Síl·labes: fas·ti·gós (3)

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB