displicent

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /dis.pɫiˈsen/
	balear /dis.pɫiˈsent/, /dis.pɫiˈsen/
Occidental:	nord-occidental /dis.pɫiˈsen/
	valencià /dis.pɫiˈsent/, /dis.pɫiˈsen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí displicente(m), acusatiu de displicēns ‎(«desplaent»), participi present de displiceō ‎(«desplaure»), segle XIX.

Adjectiu

displicent inv. ‎(plural displicents)

1. Sense gust ni il·lusió en fer les coses o en interessar-se pel seu entorn.

Sinònims

• apàtic, indiferent, desganat, indolent, desmenjat, desapassionat

Antònims

• apassionat, interessat

Traduccions

Traduccions

• Castellà: displicente ^(es)
• Esperanto: malplaĉa ^(eo)

Miscel·lània

• Síl·labes: dis·pli·cent (3)