dissidència

Català

• Pronúncia: oriental /di.siˈðɛn.si.ə/, occidental /di.siˈðɛn.si.a/
• Rimes: -ɛnsia
• Etimologia: Del llatí dissidentia, segle XIX

Nom

dis·si·dèn·ci·a f. ‎(plural dissidències)

1. Desacord parcial o total amb l'ordre establert en la societat o en algun dels seus àmbits.
2. Conjunt de persones dissidents amb una societat determinada o algun dels seus àmbits encara que no ho facin necessàriament des del mateix punt de vista i per tant no constitueixin una força homogènia.

Traduccions

Traduccions: dissidència

• Anglès: dissidence ^(en)
• Castellà: disidencia ^(es)

• Francès: dissidence ^(fr) dissension ^(fr)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, Optimot