disturbi

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /disˈtur.bi/
• Etimologia: Del castellà disturbio, de l’italià disturbo ‎(«destorb, molèstia»), de disturbare ‎(«pertorbar, trastornar»), del llatí disturbō ‎(«desbaratar, demolir»), segle XIX.

Nom

disturbi m. ‎(plural disturbis)

1. (normalment en plural) Pertorbació de l’ordre públic, de la tranquil·litat.

Sinònims

• desordre

Traduccions

Traduccions

• Anglès: disturbance ^(en)
• Castellà: disturbio ^(es) m.
• Francès: trouble ^(fr) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: dis·tur·bi (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB