dolmen

Català

Un dolmen de la Provença

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈdɔɫ.mən/, occidental /ˈdɔɫ.men/
• Etimologia: Del francès dolmen, segle XIX, del còrnic tolmen ‎(«forat de pedra») interpretat pel bretó taol ‎(«taula») i maen ‎(«pedra») que ha donat per calc taol-vaen. Encunyat per l'historiador i lingüista Théophile-Malo de La Tour d’Auvergne-Corret el 1796.

Nom

dolmen m. ‎(plural dòlmens)

1. Tomba megalítica prehistòrica formada per una pedra plana sostinguda per pedres verticals.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: dolmen ^(en)
• Castellà: dolmen ^(es) m.
• Danès: stendysse ^(da) m.
• Francès: dolmen ^(fr) m.
• Italià: dolmen ^(it)
• Suec: dös ^(sv) c., stendös ^(sv) c.

Miscel·lània

• Síl·labes: dol·men (2)
• Heterograma de 6 lletres (delmno)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB