dominació

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /du.mi.nə.siˈo/
	balear /do.mi.nə.siˈo/, /du.mi.nə.siˈo/
Occidental:	/do.mi.na.siˈo/

• Rimes: -o
• Etimologia: (pendent)

Nom

dominació m. ‎(plural dominacions)

1. Acció i efecte de dominar quelcom sobre una altra cosa, particularment en l'àmbit militar o polític.

   La dominació romana de la Mediterrània. La dominació nazi d'Europa.

2. En angeologia tradicional cristiana, àngel que pertany al primer cor de la segona jerarquia.
3. (escacs) Situació que es dóna quan peça té una relativa àmplia capacitat d'elecció de moviments, però malgrat això, no podrà evitar ésser capturada.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: domination ^(en)
• Búlgar: преобладаване ^(bg) n. ‎(preobladavane)
• Castellà: dominación ^(es) f.
• Danès: herredømme ^(da) n.
• Francès: domination ^(fr) f.
• Gallec: dominación ^(gl) f.
• Georgià: დომინაცია ^(ka) ‎(dominàtsia)
• Italià: dominazione ^(it) f.
• Neerlandès: overheersing ^(nl) f.
• Polonès: dominacja ^(pl) f.
• Portuguès: dominação ^(pt) f.
• Txec: nadvláda ^(cs) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: do·mi·na·ci·ó (5)
• Anagrames: admonició, conidioma

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC