dominant

Català

• Pronúncia:

Oriental: /du.miˈnan/

Occidental: nord-occidental /do.miˈnan/, valencià /do.miˈnant/

• Rimes: -ant

Adjectiu

do·mi·nant inv. ‎(plural dominants)

1. que domina
2. que vol dominar els altres, que no sofreix que se li oposin, que el contradiguin
3. el principal o superior entre altres del seu ordre o classe

Traduccions

dominant [1] (que domina)

• Anglès: dominant ^(en)
• Castellà: dominante ^(es)
• Francès: dominant ^(fr)

• Italià: dominante ^(it)
• Llatí: dominans ^(la)

dominant [2] (que vol dominar)

• Anglès: dominant ^(en)
• Castellà: dominante ^(es), dominativo ^(es)

• Francès: dominant ^(fr), avantageux ^(fr)
• Italià: dominante ^(it)

dominant [3] (principal)

• Anglès: dominant ^(en)
• Castellà: dominante ^(es)
• Francès: dominant ^(fr)

• Italià: signoreggiante ^(it), predominante ^(it)
• Llatí: eminens ^(la)

Verb

do·mi·nant

1. Gerundi del verb dominar

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot